miércoles, 2 de diciembre de 2015

PROPOSTES DIDÀCTIQUES SOCIOHISTÒRIQUES

ACTIVITAT 8:
 En el Capítol VI de la novel·la es diu que «els obrers cremaven o trencaven totes les màquines noves que els arrabassaven els llocs de treball». A partir d’aquesta idea general, els dos textos següents i altres informacions que pots buscar sobre aquest fenomen anomenat pels experts ludisme, escriu un text expositiu que tracte aquests punts:
 a) En què consisteix el ludisme? D’on ve aquest nom?
 b) On es va iniciar i per quins motius es va produir?
  
  a) fou una forma de protesta apareguda a Gran Bretanya  a partir de 1811 i que s'allargà durant els primers decennis del segle XIX, fins al 1830. El ludisme pren el nom de Ned Ludd, un pseudònim emprat repetidament pels qui destruïen les màquines i les instal·lacions obreres.

b)Es va iniciar a Gran Bretanya, per Ned Ludd, consistia a cremar maquinària o fabriques senceresperquè deien que ixes maquines furtaven llocs de treball.



ACTIVITAT 14.
A partir de la informació que dóna el Capítol II de la novel·la, redacta una crònica dels fets del Petroli, narrant-los en l’ordre en què sembla que van ocórrer.
Estiu del 73 primera revolució a alcoi, la mort del pelletes.


ACTIVITAT 15:
Per què l’encarregat diu a Júlia que son pare era un criminal? Què havia fet per a dir això?
Perquè Júlia li va dir a l'amo que en hivern passaven fret a la fabrica i que no treballava agustaleshores Rafael la va bonegar.



PROPOSTES DIDÀCTIQUES LINGÜISTICOLITERÀRIES


ACTIVITAT 16:
 Compara els preparatius de boda de la novel·la amb els actuals. Assenyala les diferències i els aspectes comuns.

Preparatius de la boda de la novel·la 



ACTIVITAT 20:
Activitat 20 En el Capítol II, el vell Aracil diu: «D’això ve el malnom. Això dels malnoms va així, comencen a un a dir-li una cosa i esguita fi ns als néts». També en el Capítol VIII, Josep Espinós afi rma: «A Alcoi és difícil no tindre un malnom». Aquest tipus d’antropònims acompanyen, se sobreposen o substitueixen sovint, especialment en la varietat col·loquial de la llengua, els noms propis ofi cials, que solen ser bastant repetitius en cada població. 
 a) Ompli la graella següent amb tants malnoms com pu gues extraure del relat:
 b) Elabora una graella semblant amb malnoms localitzats en el teu entorn, poble o ciutat.

a)
MALNOM                ESTRUCTURA        PERSONATGE     MOTIVACIO DEL MALNOM

pelletes                 sintagma nominal               Alcalde             Anècdota relacionada amb la roba
                                                                                                 que duia quan va pendre la comunió

De l'Olla             sintagma prepocicional     Pare Júlia           Perquè va naixer al carrer de l'Olla

b) Payanet, Morcilleta, Sanchis, al meu pobe
   piguetes, la vella dels ousla dels sets gats, al llibre.



ACTIVITAT 24:

La frescor del text de Júlia es basa, entre altres motius, en la gran presència de diàlegs, els quals s’integren en la narració, majoritàriament, en estil directe: 
 a) Reescriu en estil indirecte la conversa que, en el Capí- tol II, manté la protagonista amb Conillet
En aquesta conversació es veu al conillet parlant en Júlia, contant-li coses de son pare que ella no li apanyaven. Ella plora perque li diu coses que no vol sentir, pero seguix pensant que sonpare es bon home i que no va fer mal a ningu.

No hay comentarios:

Publicar un comentario