PROPOSTES DIDÀCTIQUES LINGÜISTICOLITERÀRIES

B. ASPECTES ARGUMENTALS

ACTIVITAT 11:

Redacta en quinze línies el resum de la novel·la.

Aquest llibre narra l´historia de Julia una noia Alcoiana del segle XIX, que per la seua condicio social es veu obligada a treballar en una fabrica textil d´Alcoi.

Júlia esta promesa amb Rafael, pero el amo de Rafael,Josep, estava enamorar d´ella.Cuan la dona de Josep es mor, aquest es vol casar amb Júlia, Júlia encara que no sentia res per ell, pensava que era una bona oportunitat per deixar de treballar en la fabrica, a les hores accepta i es casaren. Julia conseguix lo que realment desitjaba que es deixar de treballar alli, sen va a viure a casa de Josep, fins q este mor i Julia junt al fill de Josep s´encarreguen de dur la fabrica endavant.

El pare de Júlia va morir en la revolta del petroli, i sa mare diu la gent del poble q es una bruixa.

PROPOSTES DIDÀCTIQUES SOCIOHISTÒRIQUES

ACTIVITAT 8:

 En el Capítol VI de la novel·la es diu que «els obrers cremaven o trencaven totes les màquines noves que els arrabassaven els llocs de treball». A partir d’aquesta idea general, els dos textos següents i altres informacions que pots buscar sobre aquest fenomen anomenat pels experts ludisme, escriu un text expositiu que tracte aquests punts:

 a) En què consisteix el ludisme? D’on ve aquest nom?

 b) On es va iniciar i per quins motius es va produir?

  

  a) fou una forma de protesta apareguda a Gran Bretanya  a partir de 1811 i que s'allargà durant els primers decennis del segle XIX, fins al 1830. El ludisme pren el nom de Ned Ludd, un pseudònim emprat repetidament pels qui destruïen les màquines i les instal·lacions obreres.

b)Es va iniciar a Gran Bretanya, per Ned Ludd, consistia a cremar maquinària o fabriques senceres, perquè deien que ixes maquines furtaven llocs de treball.

ACTIVITAT 14.

A partir de la informació que dóna el Capítol II de la novel·la, redacta una crònica dels fets del Petroli, narrant-los en l’ordre en què sembla que van ocórrer.

Estiu del 73 primera revolució a alcoi, la mort del pelletes.

ACTIVITAT 15:

Per què l’encarregat diu a Júlia que son pare era un criminal? Què havia fet per a dir això?

Perquè Júlia li va dir a l'amo que en hivern passaven fret a la fabrica i que no treballava agust, aleshores Rafael la va bonegar.

PROPOSTES DIDÀCTIQUES LINGÜISTICOLITERÀRIES

ACTIVITAT 16:

 Compara els preparatius de boda de la novel·la amb els actuals. Assenyala les diferències i els aspectes comuns.

Preparatius de la boda de la novel·la 

ACTIVITAT 20:

Activitat 20 En el Capítol II, el vell Aracil diu: «D’això ve el malnom. Això dels malnoms va així, comencen a un a dir-li una cosa i esguita fi ns als néts». També en el Capítol VIII, Josep Espinós afi rma: «A Alcoi és difícil no tindre un malnom». Aquest tipus d’antropònims acompanyen, se sobreposen o substitueixen sovint, especialment en la varietat col·loquial de la llengua, els noms propis ofi cials, que solen ser bastant repetitius en cada població. 

 a) Ompli la graella següent amb tants malnoms com pu gues extraure del relat:

 b) Elabora una graella semblant amb malnoms localitzats en el teu entorn, poble o ciutat.

a)

MALNOM                ESTRUCTURA        PERSONATGE     MOTIVACIO DEL MALNOM

pelletes                 sintagma nominal               Alcalde             Anècdota relacionada amb la roba

                                                                                                 que duia quan va pendre la comunió

De l'Olla             sintagma prepocicional     Pare Júlia           Perquè va naixer al carrer de l'Olla

b) Payanet, Morcilleta, Sanchis, al meu pobe

   piguetes, la vella dels ousla dels sets gats, al llibre.

ACTIVITAT 24:

La frescor del text de Júlia es basa, entre altres motius, en la gran presència de diàlegs, els quals s’integren en la narració, majoritàriament, en estil directe: 

 a) Reescriu en estil indirecte la conversa que, en el Capí- tol II, manté la protagonista amb Conillet

En aquesta conversació es veu al conillet parlant en Júlia, contant-li coses de son pare que ella no li apanyaven. Ella plora perque li diu coses que no vol sentir, pero seguix pensant que sonpare es bon home i que no va fer mal a ningu.

JÚLIA

               PROPOSTES          DIDÀCTIQUES                                 SOCIOHISTÒRIQUES

ACTIVITAT 2:

Llig els dos textos que et proposem i fes les activitats següents:

                     a) Resumeix les idees més importants.

                     b) Comenta i valora el que et suggereixen aquestes informacions (fixa't en les dates):

     

     a) DOCUMENT 1:

Totes les persones treballaven sense cap límit d'edat ni sexe. Hi havia moltes cases amb telers per a filar la llana. Hi havia uns 14.600 animes. Es teixien a l'any 12.000 peces de drap, 1.100 mantes o cobrellits, 1800 vares de llenços, 4000 de baietes i 1.300 de man teleries i cotonies.

      DOCUMENT 2:

Hi ha una Reial Fabrica de Draps, molts telers, mestres fabricants, 3000 operaris i 2480 dones. Hi havia xiquets de molt poca edat uns 6 o 7. A més també té unes 5000 persones als pobles de la comarca empleades a distància. A la península es consumeixen moltes vares, i a les Amèriques moltíssimes també.

     b) En el document 1 em pareix una barbaritat del que comenta el que hi ha pel carrer tot ple de telers i llana, també que treballen xiquets en molta poca edat. Pense que a Alcoi en aquella època hi havia molta gent, més de la que deuria. I una producció molt elevada. 


Activitat 3
 Llig el Document 3 i explica:
 a) Per què necessitaven els camperols treballar cardant i fi lant la llana?
 b) El text fa referència a un sistema de treball conegut amb el nom d’«economia submergida». Assenyala el fragment en què se’n parla. En acabant, informa’t i explica en què consisteix aquest sistema de treball.

    a)Els camperols nessesitaven filar la llana i cardant, perque com era el treball mes senzill seu podien compaginar amb l'agricultura.

   b)Així, els habitants d’aquests pobles obtenien uns ingressos que es complementaven amb els escassos que obtenien de treballar una agricultura majoritàriament de secà.
   
L'economia sumergida es la suma de l'economia informal i l'economia illegal. L'economia informal, tambe cridada irregular, es activitat economica llegal encara que amagada a efectes REGISTRALES per raons d'ELUSIÓN fiscal o de control administratiu

              PROPOSTES DIDÀCTIQUES                             LINGÜISTICOLITERÀRIES

Activitat 4 

La novel·la és un gènere narratiu que, des de la seua aparició, ha tingut una relació intensa amb la història.
 a) Defineix el concepte de novel·la històrica.
 b) Demostra de quina manera escau o no a Júlia aquesta qualifi cació.
 c) Enumera algunes de les novel·les de tots els temps i de qualsevol país, en què la història tinga una presència important

   a) La novel·la històrica és un tipus de narrativa que va sorgir com a gènere independent durant el Romanticisme, amb l'obra de Walter Scott. El gust pel passat medieval heroic va portar a ambientar-hi les novel·les. Des de llavors, han proliferat les històries ambientades en diferents períodes dirigides a un públic massiu.
Es busca recrear l'ambient d'època, sovint amb documentació per part de l'autor, si bé és més important la versemblança narrativa que el rigor històric, ja que es tracta d'obres de ficció.

 b) Perque en el llibre de júlia es parla de un fet històric que va sorgir a Alcoi i son fets reals.

c) Anibal: Gisbert Haefs
    Los pilares de la Tierra: Ken Follett
   Serie capitán Alatriste: Arturo Pérez Reverte

Activitat 7
Isabel-Clara Simó és una de les nostres autores més importants de la narrativa contemporània. La seua vida ha estat sempre lligada a la literatura i, en ocasions, al periodisme. Ha guanyat premis importants. Recolliu, en equip, informació i documentació sobre la seua vida i obra i feu aquestes activitats:
 a) Confeccioneu la seua biografi a amb il·lustracions
    
   a) 

Aquesta és Isabel-Clara Simó.

Va naixer a Alcoi el dia 4 d'Abril a l'any 1943